1 conj. [LC] Marca l'oposició entre les dues proposicions o membres que uneix, essent allò que es diu en la segona una restricció, una cosa contrària, etc., a la que ha estat expressada en la primera. La idea és bona, però no és nova. És un bon noi, però és un bon tros gandul. Voldria comprar aquella casa, però no té els diners necessaris. M'ho va explicar, però no el vaig entendre. 2 conj. [LC] Té una significació concessiva. Jo no et puc dir per què ho fan; sàpigues, però, que no ho fan sense raó. 3 conj. [LC] Serveix a vegades per a insistir. M'ha enganyat, però d'una manera indigna. 4 m. [LC] [pl. -òs]Dificultat, objecció. Trobar peròs en tot.
